miércoles, 12 de enero de 2011

Transparència,
el mantell enjoiat a sobre meu i un xic de bogeria a dintre meu.
Allargo la mà i et dibuixo un calfred. Ets tan maca, noia
No necessito res més, la suavitat i el calor del teu cos nu,
i el teu riure, en veu baixa, dolç i entremaliat
quan dibuixes constel.lacions amb l'alè de l'Egeu,
a sobre meu.

5 comentarios:

Aniki dijo...

Un xic de bogeria és el que ens fa dibuixar constel.lacions i universos sencers. Sense aquesta bogeria, l'ésser humà no exploraria més enllà del seu nas. Potser és cert això que cal estar una mica boig per despuntar com geni. Bellíssimes lletres.

Petons.

Valaf dijo...

Jajaja, sí Ani. Sense aquesta bogeria; aquet estar una mica "p'allá", sembla ser que tot és una mica gris.
Merci pel que dius.

Petons

mágico dijo...

You are fortunate, my friend, and lucky!!

Mari dijo...

Qué bonito, Jordi.
Qué canción más bonita, Jordi.
Precioso.

Jordi...un petonet.

Valaf dijo...

Jajaja, un petonet, maca.