domingo, 23 de enero de 2011

L'abstracció extreu el seu poder de la llibertat, precedeix i conté les eleccions assumides en i per la norma.
Les intuïcions matemàtiques s'enfonsen en una mena d'estètica no objectiva. Ens suggereixen la idea segons la qual les matemàtiques pures extreuen el seu sentit d'un pre-ser originari, preexistent; que els seus "principia" són funcionalment anteriors a les llums crepusculars de la ment lògica.
Una tènue frontera separa els dos mons. I la humilitat no permet el pas: cal ser arrogant, profundament arrogant. Aquí la humilitat no serveix per a res.
I si et fots un hòstia, te la fots. Punt.

14 comentarios:

Amelia Díaz dijo...

Será por eso que yo reúno matemáticas y poesía...¿?

Me has dejado cavilosa...

Anonymous dijo...

CONTA AMB LES OSTIES,NO SON BONES NI PER COMBREGAR,I MES SABENT PER ANTELACIÓ QUE TE LA FOTERAS.

SALUT

Valaf dijo...

Hola, Amelia. Bueno, quizá en el fondo (o no tan fondo), las mates y la poesía hundan sus raíces en un cielo muy parecido (mira, incluso puede servir aquello del árbol al revés, las raíces arriba y las ramas hacia abajo)
Pero son solo suposiciones. No lo sé exactamente.

Valaf dijo...

Jajajaja, redéu anònim, això de les majúscules és que m'escridasses o potser una mena de "teeeeerra a la vista"?

Salut, salut ;)

Aniki dijo...

Un tablero de ajedrez o la partida misma podrian entenderse como abstracciones matematicas, ¿no?

Mari dijo...

"Estética no objetiva"..."preexistente"
Platónico te veo, Jordi. Y me encanta, la verdad es que sí.
Un petonet, Pitagorín...jaja

Valaf dijo...

Bueno, Ani, el ajedrez y las matemáticas tienen vínculos evidentes, cierto. Quien juega al ajedrez, abstrae. Pero estoy más interesado en la naturaleza no algorítmica de esa abstracción, al fin y al cabo, también las máquinas pueden jugar, si las programas debidamente.
Una máquina de esas procesa una cantidad enorme de posibles movimientos en una fracción de segundo. Un ser humano, no. Parece que éste intuye una pequeña serie de movimientos obviando otras posibilidades. Interesante, ¿no?

Valaf dijo...

Jajaja, Mari, platònic del tot (sense menystenir als Pitagòrics, clar)

Muak !!

elena dijo...

Home, jo no diria que la humilitat no serveix per a res. Si et fots l'hostia, mes val que sigui una hostia humil, més que res perque no fa tan mal.

Petons...

MySelf dijo...

Bona tarda Valaf. Continuo una mica emboirada. Ara l'abstracció més concreta que sóc capaç d'imaginar és la del meu cos eteri desdoblegat intentant posar ordre en el meu cos físic per acabar amb la malaltia...

Bé, també penso que l'abstracció extreu el seu poder de la llibertat i les intuïcions tan si són matemàtiques com si no, extreuen el seu sentit d'aquest interessant pre-ser originari del qual m'agradaria saber més.

Només una cosa Jordi. Ja que de totes formes crec que en fotrem una bona hòstia, si ho fem de manera orgullosament humil, com diria l' Ángel Pavlovsky , tampoc passa res, jajaja.

Un petó ben fort.

mágico dijo...

Yep, per mi, pega't totes les hòsties que vulgues que jo ja no vaig a arreplegar-te més d'en terra. Ja tinc prou amb el de l'altre dia al pub. Com sempre, la vas liar parda.

Humilitat la de la policia...

Valaf dijo...

Bé, elena, si te la tens que pegar, que sigui ben gran, i amb tota mena de fireworks (i si surt el drac aquell de'n Gandalf, millor, jajaja)

Petons

Valaf dijo...

Val, My, vaaaaa...orgullosament humil, vinga.
Ep, millorat, si us plau.

Un petó ben fort

Valaf dijo...

Va, va, tampoc és per a tant. "la" muni aquella era ben maca, i ho saps. Però si et queia la baba, noi, jejejeje