viernes, 26 de noviembre de 2010

Et mous a sobre meu, vida meva...
els teus llavis tremolen sobre la meva front,
els meus llavis sobre el teu cor.
Els dits per la teva esquena, direcció Sud
i tu segueixes el ritme de la música.
Respirem agitadament, alhora,
cossos encesos, suau cadència sota una llum tènue, mullats;
i sento el mar a sobre meu, càlid,
i sents el mar a dintre teu,
I em fas un petó, nena...
llarg, intens. Enamorat.
La meva ànima dins de tu,
la teva Vida a sobre meu...

martes, 23 de noviembre de 2010

Jo he vist els portals de l'Oest
més enllà dels mars celestials;
he vist la llum irisada portadora de Vida
i l'ombra negra que derrama l'amargura sobre el món.
He vist els camps de plata on la voluntat és llei,
sol, enmig de la immensitat
he escoltat els tambors de la creació.

Oh mariners feliços
que compartiu el meu viatge
obriu el pit a la turmenta, beveu els vents,
sempre dempeus, amb la mirada més enllà de la lluna,
més enllà dels estels.
Oh navegants del Fat,
sempre dempeus, mai de genolls.
I estimeu, sí, estimeu fins l'esgotament
com jo estimo
rumb a la eternitat.
No hi ha una altra conquesta més digna de ser assolida,
rumb als portals de l'Oest;
cap altre secret més urgent.