jueves, 26 de agosto de 2010

Nit de lluna . . .

Nit de lluna,
Sota les branques d'un Roure immens,
Nit d'estiu, aroma a gessamí.

Els teus dits jugaven amb els meus cabells
I jo nadava en el mar del teus ulls, innocència apassionada,
Mentre jugava amb la geometria de la teva cintura
Que seguia el compàs d'aquella cançó;
Moviments suaus, circulars, cadenciosos
Sota aquella brevíssima faldilla;
Cames nues, daurades pel Sol. Pell ambarina.

Anava embogint, poc a poc
I sentia l'atracció dels teus llavis, vermells
Com els pètals d'una rosa encantada,
I em vas posar la mà en el pit
"Creus en la màgia?", em vas dir amb veu de plata,
I em vas agafar la mà i la vas posar en el teu pit,
"I ara, Jordi, creus en la màgia?"

Jo moria pels teus llavis,
I lentament, molt lentament,
Em vas fer un petó,
Suau, molt suau, com el tacte de la seda més fina.
I no sabria dir el temps que va transcórrer
Perquè la teva boca em va robar els sentits
I també el cor,
Sota les branques d'aquell Roure immens.


sábado, 14 de agosto de 2010

Només el teu alè, nena . . .

De vegades somio que navego el món,
Creuant el llindar imaginari que separa mars i oceans.
Enmig del gran blau, a una eternitat de qualsevol indret conegut,
Sense brúixola ni compàs,
Només escoltant el cant del mar;
Només seguint el decurs dels estels.
I em sento immens,
I em reconec com un abisme sense fons
Que només pot omplir l'Eternitat, infinita.

I el teu alè, que m'embriaga i em dóna vida,
I els teus ulls, caoba d'encís, profunds com el cristall d'Amaria,
I els teus llavis, dibuixant somriures, donant sentit a la Creació;
Llavis suaus, sensualitat ígnia que juga amb el meu cos
Fent-lo vibrar amb clau d'Art major; ensenyant-li el paradís, aquí en la Terra,
I els teus cabells de seda, solts, ballant amb la marinada,
Entre les meves mans.
I els batecs del teu cor, far del navegant perdut,
Dolçament perdut
Sota la petitesa estrellada que cobreix al portador de la torxa sagrada,
Que no ha vingut a acceptar, sinó a imposar la seva Voluntat,
Per sobre del mar, per sobre dels estels,
Perquè va néixer amb el cor dels Homes;
Amb el cor d'un Rei.
Immens.