viernes, 30 de julio de 2010



Què sóc després de tot sinó la consciència de l'Univers?
Quan et faig l'amor, lenta i apassionadament
I arribo tot just al teu límit,
I segueixo, molt lentament, eternitzant la teva agonia, sense pietat;
Quan converteixo el teu cos en un volcà ardent que vibra i palpita sota els meus llavis
I em demana "si us plau, si us plau..."
I quan jugo amb els batecs del teu cor, i amb els indrets més sagrats de la teva pell,
Quan faig que la teva silueta d'argent respire entretallada pels camps de la luxúria
I quan faig que els teus llavis pronunciïn, en un fil de veu,
Inaudible i delicadament torturat, "em moro..."
I quan et faig esclatar en un calfred que incendia la cambra...
Què sóc sinó la Vida de l'Univers jugant amb sí mateixa?
L'alfa i l'omega del misteri més profund,
El teu cos fonent-se amb el meu en un èxtasi celestial
I les nostres ànimes esdevenint una sola sota la llum vermella del plaer,
Mentre la meva mar de vida inunda el teu santuari
Escoltant la dolça música dels teus llavis, vermells i encesos,
"Si us plau nena, si us plau...continua"



martes, 27 de julio de 2010



Dins de la mar la vaig fer meva,
I la llum de la Lluna fou testimoni
De com ens vam estimar amb la passió de dos adolescents.
I vaig entrar dins d'ella,
Amb tendresa infinita i amb la potència dels estels,
Mentre sentia les seves cames de seda en la cintura
I la seva veu entretallada xiuxiuejant-me "t'estimo";
Els seus pits d'ensomni, amb olor a mar i color de lluna, acaronant el meu pit
I el bategar desbocat de dos cors incendiats per la passió,
Confonent-se amb la remor de les ones,
I les seves mans dibuixant senderes de foc en la meva esquena,
Ferint-la d'amor, luxúria i passió sense límits.
I els seus llavis, i la seva llengua
Amb sabor a sal i eternitat. Vida.

viernes, 2 de julio de 2010

Veniu en somnis, suggerint la sendera estèril del serf.
Veniu sota l'ombra d'una llum cegadora, xiuxiuejant camins vorejats per una foscor negra i impenetrable. I reclameu el dret paternal sobre aquest ésser creat pels somnis i forjat amb pols d'estels.
I veniu amb el segell del Poder i la Glòria, quan només sou esclaus de la vostra pròpia magnificència sense màcula.
Si, veniu arrastrant cadenes d'or i assenyalant les que ens vau posar a dintre,
I sota dolces paraules ens suggeriu la submissió i la rendició.

Heus aquí, però, jo us he mirat als ulls i he descobert la mentida i el turment que amagueu sota la vostra llum gèlida i mortal.
Heus aquí que he vist la por i el neguit al bell mig de la vostra ànima de gegant. De la vostra ignorància titànica.
Perquè sabeu que esteu condemnats a cantar les nostres conquestes en les estàncies del Temps i la Matèria.
Si, dels abismes més negres de Tamas un crit s'aixecarà,
I cobrireu la llum pàl.lida i amorfa del vostre rostre,
Lloant als que van escollir la sendera de l'oblid per tal de transformar la Matèria en Paradís Immortal,
Tancant el cercle, sense principi ni fi,
Dibuixant espirals de foc amb el palmell de la mà, en el mantell negre de la Nit estupefacta;
Incendiant la Creació amb ulls immortals,
I transmutant cada cèl.lula en batecs d'energia pura,
Fent sonar el gong del Miracle i anul.lant la Llei del llibre de la Vida;
Obrint els braços i radiant amb la potència d'Universos sencers
Concentrats en una consciència totpoderosa
Nascuda de la Terra pel Cel,
Un pont infinit entre les dues ribes de l'Eternitat.