sábado, 26 de junio de 2010

En la forja del temps
Va construir un mirall on contemplar-se a si mateix.
I fou que el va mirar amb alè de foc
I una miríada de formes van ser esculpides
Bressolant-se amb cega cadència per la pàtria del silenci,
Arrossegant cadenes d'or i diamants.
I fou el Fat dels éssers condemnats a no morir,
Pels salons de l'orfebre etern.

Heus aquí, però,
Del rerefons de les edats,
Una espurna va saltar del mirall
I va encegar a l'Arximaçó
I aquest, complagut al conèixer el dolor,
digué, Ea!
I fou la llibertat
D'aquells que no es bressolen amb el vent
Ni cedeixen al seu Fat
Malgrat ser efímers i mortals.

I digué, Silenci!
I mil rumors d'enveja immortal van callar, atemorits,
I la veu del pensament va cantar;
La pulsió de l'esperit que creix, va ser,
Enmig de la cadència inert del submón.

I fou la Gravetat, i el riure, i l'Amor,
I la Vida
I la Relativitat.

I el pensament digué, Ea!
I les va unir,
Sense cadenes, ni d'or ni de brillants,
Perquè seva era la Llibertat
Malgrat haver de morir;
Perquè seva era la flama eterna,
Malgrat ser un sospir
En el vent.


jueves, 24 de junio de 2010

Sant Joan 2010 (Foto propia)

La Força,
Et penetra i manté unida la Galàxia.
Sent-la fluir pel teu Ésser;
Controla-la i fes-la teva
I tindràs el poder dels déus en el palmell de la mà...

... Però NENA, si et mous així, a sobre meu... EM CREMO!!!, jajajajaja...

¡¡¡¡I DIGUES ALGUNA COSA AL BLOOOOOOG!!!!, jajajajajajaja...
¡¡¡¡MACA!!!!

miércoles, 23 de junio de 2010



El foc ens transporta als orígens remots del nostre principi. És per això que hipnotitza i purifica, en la mesura que ens remet a nosaltres mateixos i ens recorda qui som. Aquest retorn al centre té a veure amb l'Amor, perquè l'Amor sempre és Unió, l'oposat, per cert, a la fractura i a la separació  (Diabolei).
Des de l'humil foc al bell mig de la muntanya, sota els estels, fins la Fusió nuclear, la qual pot ser assimilada amb l'energia Crística dels antics, perquè basa la seva potència en la Unió i en la superació de forces formidables per tal de ser efectiva  (si us fixeu, tot el contrari que la Fissió, que separa per tal de Ser i, per això mateix, pot assimilar-se amb la potència diabòlica).

Sí, el foc extern ens fa sentir la presència de l'Agni sagrat, bategant al bell mig del nostre cor. I ens fa estimar sense mesura ni temps. Ens fa créixer fins tocar la cúpula del firmament i ens fa ballar amb llops pels camps del Cel, per les senderes dels estels...mentre t'asseus al terra i et fons amb ella; mentre el foc es reflecteix en la seva pell de seda i batega per les teves venes.

Feliç Revetlla se Sant Joan.



martes, 22 de junio de 2010

I qui de vosaltres ha posat una sola pedra sense els forns de la història?
Sí, qui ha pensat sense el pensament d'aquells que ja han pensat?
Déu meu! I qui ha dibuixat un castell en l'aire i s'ha enfilat a la seva agulla d'argent?
Si, digueu-me, perquè la desesperació ofega fins matar quan veus la meravella i no la pots tocar.
Si, digueu, qui de vosaltres trencarà el cristall?

Una llosa de mil tones gravita a sobre de qui cerca respirar en la Lluna,
Perquè més enllà de tot allò que hem imaginat està el "Sigui!, i va Ser",
I la destrucció del fat dels Homes.

I qui de vosaltres farà repicar la campana?
I qui composarà el vers sublim i la simfonia perfecta?
Tot just en la punta de la fletxa Humana,
Solcant aires desconeguts, verges
En la nit sense estels;
Estels que encara no han nascut
De la nit prenyada de llum,
Perquè no és memòria ni present sinó futur.
Enfront d'un full en blanc
la Solitud i desesperació de qui no cristal.litza allò que veu és, Total. Brutal. Esfereïdora.

Maleït sigui!, digueu-me,
Qui de vosaltres pot afegir un colze a la seva alçada?

lunes, 14 de junio de 2010

Jordi, around the fire


A mig camí,
Habitant de la penombra humana,
Custodi de la flama sagrada;
Conjurant la gravetat
I cercant-la en el teu cos.
Pura contradicció,
Lila eterna,
Segell dels déus en el llibre de la Vida.

Una estranya joia en la foscor perpetua,
En els camps d'estels;
Aroma a màgia i meravella,
Salons de cristall, el teu batec
I la teva presència
Atiant les flames del meu cor,
Forja de passió, Vida i Eternitat.

Pàtria de l'amor ingràvid
Que cerca la gravetat
En un èxtasi sense fi.

Una fletxa que travessa la nit.




miércoles, 2 de junio de 2010



Aquí, sota la pedra i sota els rius,
Sota la corfa dels eons;
En les simes més fosques del gran blau;
A sobre,
A sobre dels cims inaccessibles
I per sobre de les corrents de la Història;
A dintre,
A dintre del teu cor i al fons dels teus ulls...
Aquí rau l'encanteri
Que confina joies i apaga voluntats,
Que anega la Terra amb onades de dolor sense mesura.

Cerca el filtre d'argent,
Aixeca la mirada,
Perquè l'Home no ha nascut per arrossegar-se pel fang
Ni per fer d'esclau del seu fat.

Aquí,
Estén la mà i agafa l'impossible
Que els anys no apaguin la flama del miracle,
Condemnant-lo sota el sarcasme d'una saviesa apaivagada.