jueves, 27 de mayo de 2010

Dynamis



De l'efervescència de la Nit tragué la llum, 
irisada, polièdrica, creadora de somnis aquosos i vigílies fantasmals, Dynamis pura.
I varen ser fets els camps de púrpura, on res és el que sembla i tot sembla el que és;
I els camins de pedra i cristall,
Senderes d'opinió, veredicte, il.lusió i falsedat. Mentida.
I la misèria fou creada,
Sota el mantell daurat de mil rius de gel càlid
Blancs, sòlids, morts;
I la Vida condemnada,
Tancada sota la clau negra de l'oblid,
Arrossegada pel fang de la inèrcia i la desídia;
Envoltada pel seu crit,
Cantat per veus invisibles,
Des de l'efervescència creadora de la Nit més brillant.





sábado, 22 de mayo de 2010




Amb nocturnitat, furtivament, la llei negra serà derrotada.
Conquistarem el santuari on reina Tamas, la necessitat, la inèrcia, la Mentida,
I serà destronada,
I les portes del destí seran derrocades...
Mil llamps travessaran la matèria
I naixeran ulls de Sol; els fills de l'Home
Aturant les notes de la Llei,
Fent repicar els mateixos fonaments de la Creació.
Amb nocturnitat, furtivament...
Sense descans,
Amb la joia de qui no es rendeix.


lunes, 10 de mayo de 2010



El caos ha estat sempre present en el rerefons de les conquestes humanes. Traiem el cap pel tragallum del castell i ens sentim perduts enfront d'un mar inabastable de relacions suposades i exactituds desitjades però impossibles. El vertigen ens agafa per sorpresa si tenim la força suficient per tal d'anar més enllà del nostres nassos i el coratge necessari per navegar sense brúixola ni timó; sense aquella cordura tipificada i estandarditzada que mata i ofega. Així doncs, investim d'ordre aquelles energies que juguen i riuen de les nostres misèries reguladores; de les nostres patètiques lleis encapsulades en fórmules de cartró-pedra.

I fem filosofia, art, ciència; projectem la nostra necessitat d'ordre elaborant mites (perquè el Cosmos és la interpretació humana del Caos)...edifiquem delicades teranyines a sobre d'abismes insondables on el caos és l'element fundador del teatre còsmic. Construïm superestructures per defugir les tempestes sense nom que bramen a l'altra banda de la nostra estupidesa, tot just a sobre i per sobre de la nostra cordura.

Només qui cavalca la tempesta té i domina el Poder.


sábado, 8 de mayo de 2010



Life Blood