sábado, 9 de octubre de 2010

I caigué la guerra sobre el món;
les muralles del cor
assetjades per gegants
d'ulls d'ombra i ànima negra.
I la sang va córrer per les valls
des dels cims més alts,
agitant els abismes impassibles
on la indiferència del Temps té la morada.
I el poderós Oceà es va aixecar,
trons i llamps en el cel i neguit en l'ànima.
I el Sol va tremolar.

Tanmateix, en el foc de la forja de l'ira dels Homes
el martell més pesat fou forjat,
i entre espurnes de dolor
va néixer l'esperança
d'un cor inflamat amb les llums dels estels
i la rabia dels déus.

I nasqué la joia més apreciada,
L'amor va veure la llum, entre les brumes de l'oblid.
I la paraula, el verb, per encarnar-lo