miércoles, 22 de septiembre de 2010

L'avia

Vaig néixer una plujosa matinada d'Octubre, 
encara recordo com m'ho deia la meva avia.
Potser per això adoro la pluja, misty i vent.
I aquella veu, suau, que em bressolava per les nits
Quan els somnis eren gegants enfront la mirada d'un nen.

Jo, jo encara sento aquelles mans acaronant-me la cara
I aquells ulls, blaus com el cel,
Ensenyant-me a somiar, a volar. Sense por;
Mostrant-me els camins per on balla la lluna,
Entre els estels.

No saps com et trobo a faltar.