lunes, 6 de septiembre de 2010

A l'alba . . .

Un fi llençol cobria el teu cos nu. Dormies
I just abans de l'alba,
Quan la boira cobria la vall
I els estels agonitzaven,
Vaig passar, lentament, les gemmes dels meus dits per les teves cames,
I pels teus malucs, baixant a la cintura. I pujant, poc a poc.

Em va semblar que somiaves en veu alta,
Escrivint música amb la teva veu, suau.
I els meus dits es van detindre en el teu ventre,
Que pujava i baixava sota la meva mà,
Amb cada xiuxiueig que et feia sobre el lòbul de la orella.

I potser vaig somiar el suau moviment dels teus malucs, contra el meu cos,
Mentre m'endinsava en el regne dels teus pits
I entrellaçava les cames amb les teves.

I la llum de l'alba va trencar la nit,
I vaig veure la llum dels teus cabells. Encesos.

La teva mà agafava amb força la meva,
Tot just per sobre de la porta de la Vida,
I dibuixàvem notes vermelles,
En el cel del nou dia.