martes, 27 de julio de 2010



Dins de la mar la vaig fer meva,
I la llum de la Lluna fou testimoni
De com ens vam estimar amb la passió de dos adolescents.
I vaig entrar dins d'ella,
Amb tendresa infinita i amb la potència dels estels,
Mentre sentia les seves cames de seda en la cintura
I la seva veu entretallada xiuxiuejant-me "t'estimo";
Els seus pits d'ensomni, amb olor a mar i color de lluna, acaronant el meu pit
I el bategar desbocat de dos cors incendiats per la passió,
Confonent-se amb la remor de les ones,
I les seves mans dibuixant senderes de foc en la meva esquena,
Ferint-la d'amor, luxúria i passió sense límits.
I els seus llavis, i la seva llengua
Amb sabor a sal i eternitat. Vida.

3 comentarios:

TORO SALVAJE dijo...

Es molt bo.
Extraordinari poema.
Molt sensual.
Et felicito.

Valaf dijo...

Gràcies, Toro. Sens dubte i venint de tu, un afalagament que no crec mereixer.

Salutacions

mágico dijo...

Oooooleeeeeé!

Dos línies més i alço la llança, jajajaja...... bordaico, nen, crec que tindries que dedicar més temps a aquest tipus de poemes, en serio.

"... i la llum de la lluna fou testimoni" només la llum? estàs segur? passat per el youtube secció voyeur i et portaràs una sorpresa, jajajaja.... (y yo no he sido)