lunes, 5 de abril de 2010



El bruixot tancava el ulls i es deixava anar.
La seva ment estava silent, com la superfície d'un llac sense vent. Lentament emergien formes vives d'aquell mirall sense fons, serps multicolors i dracs de set caps. Després, poc a poc, les eines d'aquell cervell es posaven a funcionar, sempre sota la batuta d'aquella visió sublim sense la qual la seva força era poc més que res. Aquells llampecs eren la guia fidel vers els secrets de la màgia. I la seva mà esperava l'ordre per resoldre l'enigma de la Vida.
A sota de la seva torre de cristall, els monarques de la raó miraven estupefactes un misteri que no entenien. Les llums fosforescents de la creació.

No hay comentarios: