lunes, 22 de marzo de 2010


Imatges del Silmarillion (J.R.R Tolkien)


En el transcurs d'una conversa, Tolkien i els seus amics Hugo Dyson i C.S Lewis van discutir fins a quin punt els mites, encara que bells i commovedors, no eren sinó mentides. "No són mentides", va afirmar Tolkien..."L'home no és, en última instància, un mentider. No només els seus pensaments abstractes, sinó també les seves invencions han d'originar-se en aquell que no té nom, i en conseqüència reflectir un petit aspecte de la Veritat Eterna. Al crear un mite i poblar el món amb elfs, dracs o nans, el narrador està complint el propòsit diví i mostrant un fragment de la Llum de la qual neix tota llum"

No és pas la meva intenció discutir si aquesta afirmació té o no té sentit. I no ho és perquè, per a mi, el té tot.
Sovint aquesta societat menysprea els productes de la imaginació, com no siguin aquells que cristal.litzen en coses concretes. Sota el meu punt de vista, però, aquesta visió de les coses desertitza l'esperit de l'Home i el redueix a simple màquina calculadora. Segons jo crec, ha sigut la imaginació el pont que ens ha permès creuar la mediocritat i crear els aspectes més sublims d'aquest fenomen anomenat "Humà". I serà la que ens permetrà assolir fites encara no somiades pel comú dels mortals. 

D'aquesta manera, aquest bloc pertany al reialme de la fantasia, i de la poesia. I de la veritat més profunda que existeix: l'amor; en el meu cas l'amor inmens a la meva esposa. No vull sentar cap mena de càtedra al voltant de res, només la meva visió de les coses. I és per aquest motiu, que qui cerca un lloc on filosofar, fer ciència o esgarrapar-se els cabells per la crueltat del món en el qual vivim...s'ha enganyat d'indret.

*
Deixeu-me, doncs, retre homenatge a aquesta empremta amb la qual aquell que no té nom va segellar el nostre esperit, vinculant-lo amb l'Eternitat.

No hay comentarios: