martes, 24 de marzo de 2009

Georg Riemann

Allò que anomenem "realitat" neix, bàsicament, com a conseqüència d'un consens de caire social. Aquest consens sol ser fruit d'una serie de prejudicis profundament arrelats en la mateixa estructura psíquica de tot un seguit de generacions què, simplement, no es plantegen la possibilitat de que les coses potser podrien ser d'una altra manera.

Posem un exemple de caire geomètric. Avui dia, encara s'estudia la Geometria Euclidiana com si fos un dels Evangeli canònics, és a dir, com si fos una construcció matemàtica absolutament irrefutable i absolutament evident al sentit comú. Facen sinó la prova: aquesta Geometria assegura que, donada una recta i un punt exterior a d'ella, només es pot traçar una altra recta que, passant per aquest punt, siga paral.lela a la primera recta. Açò és quelcom evident a la intuïcio i és fàcilment comprovable amb l'ajud d'un llapis i un paper. Fins a tal punt és evident, que aquesta Geometria és uns dels prejudicis que estructura la nostra visió i concepció de l'Univers en què vivim.

Altres models, però, són possibles. I em referiré a la Geometria construïda pel matemàtic del segle XIX Georg Riemann. Aquest sistema Geomètric assegura que "no existeix cap recta que, passant per un punt, siga paral.lela a una altra recta". Clar, el mateix Riemann va construir aquesta Geometria com un sistema purament abstracte, fins i tot podem dir que, ell mateix, ho veia com una d'aquestes construccions lògiques que no poden tindre cap referent en "lo Real"...els seus prejudicis euclidians eren tan forts i potents com ho poden ser en qualsevol de nosaltres i, potser, va arribar a pensar que la seva Geometria no era sinó un pur "divertimento" matemàtic completament allunyat de la Realitat què ens és evident als sentits.

Heus ací, però, que Albert Einstein va utilitzar la Geometria d'en Riemann com a marc matemàtic de la seva Teoria de la Relativitat. I és que, des d'un punt de vista astronòmic, el marc conceptual àmpliament acceptat de la Geometria Euclidiana, simplement, no serveix. Resulta que no pot explicar, per exemple, el col.lapse gravitatori o els forats negres...però la Geometria d'en Riemann, si.

Perquè els nostres prejudicis poden ser euclidians, però l'Univers, no.

Ara bé, és cert que hi ha una "realitat" euclidiana que es correspon amb la nostra vida quotidiana...Ergo...Quantes "realitats" hi ha?