martes, 8 de diciembre de 2009

Per anar acabant



Els humans pensem que res pot viatjar més ràpid que la llum.

Per acabar amb aquesta petita sèrie d'escrits al voltant de la figura d'Einstein, m'agradaria fer una petita menció a una de les conseqüències de la Teoria de la Relativitat.

Segons la Teoria (verificada àmpliament mitjançant l'experimentació), la massa d'un objecte no roman constant sinó que depèn de la velocitat amb la qual es mou segons la següent equació:

M = Mo / SQR(1-v^2/c^2),

on Mo és la massa en repòs del cos que es mou amb una velocitat "v" i "c" és la velocitat de la llum (uns 300.000 Km/s, aproximadament).

Suposem que un individu d'uns 80 Kg de massa es mou a una velocitat d'un quart de la velocitat de la llum, és a dir, v = c/4. Si introduïm aquesta xifra a l'expressió anterior ens resulta una massa real d'uns 82 Kg aproximadament. Si ara  fem anar al nostre conill d'índies a un 95% de la velocitat de la llum, ens resulta una massa real d'uns 256 Kg (que no està gens malament, per cert). Repetim, ara el fem anar a un 99% de la velocitat de la llum: 567 Kg (açò ja comença a pintar malament, francament)...Una més: 99,99% de la velocitat de la llum...vegem...5657 Kg (no m'agradaria estar en la seva pell).

I si el fem anar a la velocitat de la llum? Ara, v = c i, si ens fixem amb l'equació anterior, veurem que el denominador es fa zero: Mo / SQR(1-1) = Mo / 0. Resulta que un nombre dividit per zero tendeix a infinit, és a dir, la massa del nostre astronauta imaginari assoleix una quantitat absurda: infinit.

No entrarem en les conseqüències filosòfiques de tot plegat. Només advertirem que, segons allò que sabem, la velocitat de la llum és una barrera natural de l'Univers i, llevat que inventem alguna cosa realment espectacular (com ara plegar el teixit espai-temporal i fer portes tipus "stargate"), això de viatjar a estrelles llunyanes pinta negre, molt negre.

Aquestes coses i moltes més li les devem a l'Einstein, així que...clinc, clinc...aixequem les nostres copes i brindem pel geni (i deixem les vides personals, de grans i petits, al marge, que solen ser una qüestió molt delicada per tothom i més difícil de resoldre que les equacions de l'amic Albert)

5 comentarios:

MySelf dijo...

Hola mestre, m'agrada aixecar-me abans d'anar a treballar i començar el dia amb un no-observador tan oblidat com és l'Infinit.

Sí, la cosa no pinta gaire bé quan són els nostres cossos els que pretenen viatjar a la velocitat de la llum, però és esperançadora quan ens endinsem dins del món de la física quàntica. La clau de tot, com vaig sentir ahir al canal 33, és poder demostrar que aquestes lleis quàntiques tenen alguna cosa a veure amb el món macroscòpic.

Les teories que parlen dels universos multidimensionals en podríen ser una explicació, al igual que la teoria unificada de les cordes.

Tot és informació i la manera en que es mou aquesta informació defineix molts nivells de realitat.
Una cosa està clara, la realitat la definim des de'l nostre espai concret, com a mínim a nivell mental i emocional.

Ahir em va agradar molt la definició que va fer la Teresa Forcades sobre el que és la realitat, i va dir quelcom semblant a això: la realitat és l'espai on el tu i el jo es troben, espai compartit i definit pels mateixos observadors.

Ara no tinc més temps, però aquest tema que has encetat és d'allò més emocionant per començar el dia.

Abracades, Mestre.

genetticca dijo...

Una gran admiració per aquest cervell teu, jo els números que mes domino son els de els sous que em permeten menjar cada día, bueno, i pocs mes.
Jo soc un petit contenidor d'energía que es mou segons la quantitat suministrada.
Vaig a remolc dels astres i tot allós que fuig del meu entendre o respecto.
ara be. si ens movem per la llum que rebem, no som dons la llum mateixa?
Perque volem saber tant si tot el saber del homa es elaboració de la seva ment terráquea? Que hi ha veritablement cert si tot es constanment cambiant?

Ep...són pensament d'estar per casa elasborats per el que veig, visc i llegueixo.

Una abraçada guapo ..i sabi.

Anónimo dijo...

Hola Jordi, soy Jose, ya he visto que has ido al blog del Constante, te diría que le has hecho un poquito feliz al verse leido desde fuera.

Por mi parte, el Criteri me dijo cuando colge a Einstein que tu eras un experto en la meteria, y veo que así es.

A mi Einstein desde que era pequeño ya me atraía hondamente y seguí investigando y leyendo lo que escribía y lo que escribían sobre el.

La obra "Mas brillante que mil soles" fué la que me incitó a estudiarlo.

Estic també a la teva disposición per qualsevol cosa.

Jordi dijo...

Jose,

Benvingut.
He conegut de primera mà a veritables experts en la Teoria de la Relativitat i, lamento dir-ho, estan a anys llum de mi. Però gràcies.

Si, si llegeixes i entens les equacions de la Teoria, sembla que estiga sonant una simfonia sencera dins del cap. És meravellós, una experiència estètica formidable.

Salutacions.

Jordi dijo...

Myself, jo entenc la realitat com aquella banda de l'espectre de l'existència sobre la qual prenem consciència.

Entenc que la banda a la que tenim accés, en tant que humans, és una banda a la que anomenem "mental". Entenc que gairebé tothom es mou dins d'eixa banda, és a dir, entenc la realitat com un consens de percepcions.

Una abraçada.